«L'Espoir» és una novel·la d'André Malraux que té com a tema la Guerra Civil Espanyola. Va ser editada el 1937 a Gallimard, dos anys més tard Malraux en faria una pel·lícula, titulada igualment «L'Espoir», i que no sortiria fins el 1945. Reconec que mai no me l'he llegit, i que tampoc no he vist la pel·lícula.
He de confessar que he escollit aquest nom per titular aquesta entrada no perquè vulgui fer un homenatge al llibre, sinó perquè volia parlar del meu estat d'espera. Però malauradament, seria incorrecte usar així aquesta paraula, perquè "espoir" no ho podem traduir com "espera". "Espoir" en francès és esperança. El mot apropiat per referir-nos a l'espera seria, en francès , "attente".
I sí, visc en estat d'espera. I a vegades em desespero. Com si els dies no passessin. Com si no pugués arribar mai el terme d'aquesta espera. Perdo l'esperança, la confiança en el futur. Em pujo per les parets. Vull que el temps passi. Només desitjo que arribi. I diuen que les setmanes volen, doncs la meva setmana és eterna. S'atura el temps, el rellotge no avança, i aquí estic, parada, clavada, davant l'ordinador. Contemplant un temps que no avança, que s'estanca.
Només em queda la certesa de saber que, fem el que fem, el temps no s'atura. I que sí, encara que poc a poc, arribarà finalment aquest dia en què (aquí tinc posada tota la meva esperança) tinguem el pis, poguem traslladar-nos i comenci la nostra aventura barcelonina, i que s'acabarà aquesta espera. La natura humana farà que, aquest dia, sorgeixi davant meu un altre terme on dirigir-me, i, per tant, una altra espera.
Mentre, perquè feu temps, us poso un vídeo del Youtube que em va encantar:
He de confessar que he escollit aquest nom per titular aquesta entrada no perquè vulgui fer un homenatge al llibre, sinó perquè volia parlar del meu estat d'espera. Però malauradament, seria incorrecte usar així aquesta paraula, perquè "espoir" no ho podem traduir com "espera". "Espoir" en francès és esperança. El mot apropiat per referir-nos a l'espera seria, en francès , "attente".
I sí, visc en estat d'espera. I a vegades em desespero. Com si els dies no passessin. Com si no pugués arribar mai el terme d'aquesta espera. Perdo l'esperança, la confiança en el futur. Em pujo per les parets. Vull que el temps passi. Només desitjo que arribi. I diuen que les setmanes volen, doncs la meva setmana és eterna. S'atura el temps, el rellotge no avança, i aquí estic, parada, clavada, davant l'ordinador. Contemplant un temps que no avança, que s'estanca.
Només em queda la certesa de saber que, fem el que fem, el temps no s'atura. I que sí, encara que poc a poc, arribarà finalment aquest dia en què (aquí tinc posada tota la meva esperança) tinguem el pis, poguem traslladar-nos i comenci la nostra aventura barcelonina, i que s'acabarà aquesta espera. La natura humana farà que, aquest dia, sorgeixi davant meu un altre terme on dirigir-me, i, per tant, una altra espera.
Mentre, perquè feu temps, us poso un vídeo del Youtube que em va encantar:
11 comentaris:
hola!
només volia saludar. quan em funcioni internet a casa em posaré al dia blocaire!
va anar bé, per sicília?
sí clara
tens problemes a internet a casa?
tot arriba i tot passa tant ràpid...així que disfruta dels preparatius, de les esperances...i no et faci por fer-te mal, millor viure i patir que no haver viscut.
una abraçada plena d'energia en aquests temps d'incertesa per a tots
la noe
gràcies pel suport Noe...
t'envio un email per comentar-te una coseta ok?
un petonàs guapíssima!!!!
io també vui imeils! ;P
sí, tinc MOLTS problemes: no funciona l'internet, no funciona el calentador de l'aigua i no funciona la cisterna d'1 wc.
quina tornada, mecatxis!
val clarit t'envio unemail
:)
no actualitzes massa, no?
que ets fora? ;)
felicitats per la part que et toca! (en quant al teu mail)
clarit no tinc internet a casa ara!!!
doncs ja en som 2!
tens aigua calenta, com a minim?
el paki no te accents :S
aigua calenta sí !!!!!
Publica un comentari a l'entrada