Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, la paraula "escepticisme" té aquestes dues accepcions:
1 m. [FS] Doctrina filosòfica segons la qual la raó humana és incapaç de conèixer la veritat.
2 m. [LC] Disposició a dubtar. El meu escepticisme en qüestions de religió.
Jo sempre he estat una persona escèptica. El meu escepticisme no és cap postura que faci servir per fer-me interessant de cara a la galeria. El meu escepticisme crec que és radical, natural, innat. No em refereixo només a què sóc incrèdula respecte qüestions místiques i sobrenaturals, sinó que acostumo a posar en dubte tot. Estic convençuda d'una manera molt forta de què no ens és possible, com a éssers limitats i fal·libles que som, de conèixer certeses.
Així doncs, m'agrada posar en dubte moltes coses, fins i tot el que crec conèixer. Qui sap si, quan faig una afirmació i un altre fa la contrària, no tindrà aquesta persona la raó? Intento no assegurar, em limito a donar la meva versió, el que jo crec saber.
Com deia, sempre havia estat escèptica a tots nivells. Dubtava constantment, dubtava per defecte. Però ara, de sobte, d'una manera inopinada, ja no dubto, ja no desconfio. Perquè ara, de sobte, tinc una altra certesa (que no és negativa): crec i sé que pot existir una connexió amb algú. I així, jo, que sempre me'n ric de les qüestions espirituals, ara crec fermament que tinc un lligam d'aquesta mena. Estic convençuda que aquest vincle existeix, un vincle que es reforça cada dia: cada cop que pensem el mateix, cada cop que diem el que l'altre rumiava, cada cop que trobem que ens agrada una cosa als dos, cada cop que ens busquem amb la mirada entre la gent, cada cop que ens besem, cada cop que parlem i no ens cansem...
Dubteu, sisplau, dubteu de tot però sobretot confieu, confieu que hi ha, en aquest món, ànimes germanes, ànimes afins.
1 m. [FS] Doctrina filosòfica segons la qual la raó humana és incapaç de conèixer la veritat.
2 m. [LC] Disposició a dubtar. El meu escepticisme en qüestions de religió.
Jo sempre he estat una persona escèptica. El meu escepticisme no és cap postura que faci servir per fer-me interessant de cara a la galeria. El meu escepticisme crec que és radical, natural, innat. No em refereixo només a què sóc incrèdula respecte qüestions místiques i sobrenaturals, sinó que acostumo a posar en dubte tot. Estic convençuda d'una manera molt forta de què no ens és possible, com a éssers limitats i fal·libles que som, de conèixer certeses.
Així doncs, m'agrada posar en dubte moltes coses, fins i tot el que crec conèixer. Qui sap si, quan faig una afirmació i un altre fa la contrària, no tindrà aquesta persona la raó? Intento no assegurar, em limito a donar la meva versió, el que jo crec saber.
Com deia, sempre havia estat escèptica a tots nivells. Dubtava constantment, dubtava per defecte. Però ara, de sobte, d'una manera inopinada, ja no dubto, ja no desconfio. Perquè ara, de sobte, tinc una altra certesa (que no és negativa): crec i sé que pot existir una connexió amb algú. I així, jo, que sempre me'n ric de les qüestions espirituals, ara crec fermament que tinc un lligam d'aquesta mena. Estic convençuda que aquest vincle existeix, un vincle que es reforça cada dia: cada cop que pensem el mateix, cada cop que diem el que l'altre rumiava, cada cop que trobem que ens agrada una cosa als dos, cada cop que ens busquem amb la mirada entre la gent, cada cop que ens besem, cada cop que parlem i no ens cansem...
Dubteu, sisplau, dubteu de tot però sobretot confieu, confieu que hi ha, en aquest món, ànimes germanes, ànimes afins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada