El que em falta

El que em falta és la inspiració, amics i amigues seguidors i seguidores del bloc. Alguns i algunes flipeu perquè ja no actualitzo. Però tinc excusa: he estat uns dies fora del país, he estat fent un trasllat i he estat als núvols també. En definitiva, massa ocupada per ocupar-me de res que sigui pràctic o creatiu.

Em falten forces per escriure. Això fa mal, perquè escriure és part del sentit de la meva vida. He de tornar a escriure, tornar a trobar una rutina, un temps per dedicar-li a aquesta passió. I tornar a trobar-me (anava a dir) com escriptora (no ho sóc).

Em falta una mica de temps de descans. Ara mateix noto com em baixa l'energia (i l'ànim).

Em falta el meu gos.

Em falten algunes persones que no estic veient gaire sovint.

Em falta tenir els meus mobles a la meva habitació i ja no arribaran fins dijous (puta Mercè... el centre és impracticable en automòbil).

Em falta arreglar el quarto de bany i la cuina. Fer una rentada a fons del pis. Endreçar la nevera. Fer alguna cosa amb el pati de llums. I altres coses. M'angoixo només de pensar-hi.

Em (ens) falta posar una data a la festa d'inauguració del nostre piset.

Em falta llegir un munt de coses de la feina... i assabentar-me de més coses que estan succeint i que tinc abandonades: com aniran certes activitats, quan tenim reunions, quins dies fem portes obertes, quins horaris tenim els dies festius, etc.

Però per sobre de tot, em falta algú. I només fa dos hores que no el veig.