Hi ha moltes coses que fan especial «Lost». Tots els que segueixen la sèrie deuen tenir un motiu per estar-hi enganxats: el guió, els decorats, els actors, o qualsevol altre, no importa. Hi ha, però i per sobre de tot, un component que està en la base de la sèrie, en la seva concepció, que, al meu parer, és el que la fa excepcional. Com veureu, no és un motiu que la faci única, ja que aquest recurs que esmentaré ha estat utilitzat i ho serà en literatura i cinema moltes vegades, però sí que aconsegueix fer-la bona.
El que per mi la fa realment bona és la construcció temporal del relat. Com tots el que la veieu sabeu, no segueix un ordre cronològicament estricte. Juga amb el present, el futur i el passat. El formalista rus Boris Tomashevsky distingia:
- història: allò efectivament esdevingut en l'ordre cronològic del temps.
- de relat: la manera com ens assabentem de la història.
I aquesta és la clau de «Lost». Perquè història i relat no es corresponen exactament. O millor, no es corresponen de cap manera. Ens anem assabentant de la història de manera escassa, esparsa, difícil. L'estratègia no és tant incidir en el suspens, sinó en la dificultat de tenir una visió global de la història. La història esdevé un mirall trencat, un quadre al que li falta una part. Podem intentar especular sobre el que manca, però la nostra imaginació no sembla prou potent per endevinar. Entrem, sense voler, en un joc estrany, del qual es fa difícil sortir.
«Lost» crea addicció... us enganxareu vosaltres?
El que per mi la fa realment bona és la construcció temporal del relat. Com tots el que la veieu sabeu, no segueix un ordre cronològicament estricte. Juga amb el present, el futur i el passat. El formalista rus Boris Tomashevsky distingia:
- història: allò efectivament esdevingut en l'ordre cronològic del temps.
- de relat: la manera com ens assabentem de la història.
I aquesta és la clau de «Lost». Perquè història i relat no es corresponen exactament. O millor, no es corresponen de cap manera. Ens anem assabentant de la història de manera escassa, esparsa, difícil. L'estratègia no és tant incidir en el suspens, sinó en la dificultat de tenir una visió global de la història. La història esdevé un mirall trencat, un quadre al que li falta una part. Podem intentar especular sobre el que manca, però la nostra imaginació no sembla prou potent per endevinar. Entrem, sense voler, en un joc estrany, del qual es fa difícil sortir.
«Lost» crea addicció... us enganxareu vosaltres?
7 comentaris:
Totalmente cierto, esa es la grandeza de Lost, y lo mejor: Por mucho que invirtamos tiempo rompiendonos la cabeza y hablando acerca de una de las piezas que faltan, Lost siempre nos sorprende!
Venga, Jose, anímate, que solo faltas tu! Hasta la Tania está ya en ello
sí, més gent amb qui especular inútilment!!!!
Sabia yo que mi nombre saldria por algun sitio en esta entrada... No se porque...
Pues a mi me parece que precisamente una historia dificil, absurda y escasa le resta el poco aliciente que podia tener la serie. Yo creo, que la grandeza de la serie es el trato de los personajes. Te permite conocerlos casi a fondo, enseñan el pasado xa que se vea como eran y como un suceso consigue cambiarte, como el instinto de sepervivencia actua. Nos enseña a que nadie es siempre bueno o siempre malo.
Xo bueno, esto es una conclusion de escucharos (xq mira que sois pesaditas..) asi que espero que me despellejeis, pero eso si, no voy a ver la serie.
P.D. Cuando veais STARGATE conmigo yo vere LOSE con vosotras...
xDDD Xdon "losT"
Tu cerebro si que es dificil, absurdo y escaso!
historia absurda? pero tu lees lo que escribo?
Leo lo que escribes y he visto parte de la serie y si.....casi poto!
Y se me olvido sin sentido, lenta, pasada, cansina
Ah! ya se porque os gusta tanto, aparte xq salen tios buenos.. La historia es como vosotras!
;P
merci por el cumplido
Publica un comentari a l'entrada