Viatgers de Rodalies

Viatjar en transport públic pot convertir-se en un infern. I no només estic fent referència al caos d'infraestructures públiques a Catalunya. No només m'estic doncs cagant en el servei de Renfe Rodalies i en l'arribada de l'AVE a Barcelona... Més enllà de que en la meva ment Renfe sempre va acompanyat del qualificatiu de "puta" sense desmerèixer a la gent que es dedica a la professió és clar! Més enllà d'això, deia, avui volia centrar la meva entrada (per un cop que m'exigiu que escrigui ara em fa por no complir les expectatives) en els altres companys de viatge, en els altres viatgers.

Avui torno a entrar en el terreny de l'escarni i penso fer mofa de:

- aquells que consideren que la seva conversa pel mòbil ens interessa a tots i que volem fer un viatge de trenta minuts sentint com diu "Vale!.... Sí!.... No?.... Por qué lo dices?.... POR QUÉ LO DICES?.... Repite! Mira... que se corta!" i efectivament es talla. Però la tortura mai no pot acabar aquí perquè l'altre torna a trucar i es repeteix de manera incansable la conversa, com si es tractés de «El dia de la marmota» .

- després hi ha aquells, potser d'un tipus més corrent, que consideren que tot l'espai disponible en la cadira i en la cadira dels veïns és per ells... Posen les seves bosses, o els peus, o pitjor, s'expandeixen tant com poden.

- també hi ha una espècie de viatger que té com a única intenció tocar els nassos. O sigui que porta el mòbil i va sentint música sí, però no amb els auriculars com fa tothom. Pretén que la seva música, la que li agrada, sigui la banda sonora original del nostre viatge...

- hi ha també d'aquells que no saben que per entrar cal deixar sortir i, com no, els que volen sortir els primers i t'apartaran com sigui.

- i per últim i no menys odiosos: aquells que pensen que tot l'espai que hi ha per caminar és seu i que ningú mai tindrà més pressa que ells ni ganes d'avançar-los...

Després de descarregar la meva ràbia i sent conscient de quina gran QUANTITAT de pesats m'he deixat en el tinter (això és una manera de parlar) us demano a vosaltres que, perquè jo no em senti tan culpable i dolenta, escrigueu al vostre torn i descrigueu els vostres pesats. Què us molesta? A qui li diríeu alguna cosa i no ho feu per urbanitat (una urbanitat de la que els altres manquen, tot s'ha de dir!)? Us convido a passejar pel blog de Deedee pels que llegiu francès i llegir l'entrada dedicada al metro...