Només tinc un consol davant el desastre de la Renfe que ha esdevingut una tortura diària (si em poso a donar detalls no acabo avui): veure com a París pateixen coses encara més bèsties de resultes de la vaga. No li desitjo cap mal als nostres veïns, però és bo veure que no estem sols davant l'adversitat.
Ara però, continua molestant-me una cosa de la nostra situació. Els francesos i els parisencs aguanten estoicament, ja que es tracta d'una vaga que pretén, en principi, millorar la situació laboral de molta gent. En canvi, aquí, aguantem com imbècils quan els nostres patiments estan causats per la construcció d'una infraestructura pels rics i privilegiats i que, segurament, la gent que ara estem hores esperant dins o fora de trens o agafant autocars o el que sigui ni tan sols agafarem...
Ahir l'ADN treia blocs de gent enfadada amb Renfe. No són grans lectures però sí il·lustren el cabreig general:
- hi ha un, Maleïda Renfe, que fa temps que no s'actualitza però que mereix fer una lectura.
- el de Historias de un viajero ... de cercanías també és entretingut.
- recomano també el de Renfedats pels vídeos i la informació.
TO BE CONTINUED
1 comentari:
A ti te ha afectado mucho lo de renfe no?? Aunque creo que tambien esta ferrocarris, pero ahora que pienso desde donde vives a bcn en ferrocarrils precisamente se estropearon no? Santa paciencia hay q tner. Y tienes razon, la gente se deberia movilizar más.
Publica un comentari a l'entrada