Estem tan acostumats a anar de cul que quan tenim unes vacances o un simple respir ens angoixem i no sabem ja què fer. Com pot ser que en llevar-te no tinguis cap obligació estricta a complir per endavant i que el teu únic condicionant sigui que et ve de gust fer? A priori, això és el que tots volem. En realitat, és el que crea moltes angoixes en bastanta gent. Després de dos dies de dolce far niente puc dir que m'hi començo a acostumar. Són les dolçors de la vida regalada, de tocar-se la panxa....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada