De vegades saps sense cap dubte alguna cosa... Això succeix però molt poques vegades. I normalment (tot s'ha de dir) aquesta sensació tan completa és falsa, un miratge. El temps ens diu que ens vam equivocar, el temps ens diu que la certesa no existeix. Sabem realment res? La major veritat que conec és aquesta: que no en conec cap més que una i que aquesta és tan òbvia que no mereix ser escrita.
Em deixo de misteris. La meva introducció anava només per un camí. Volia dir que ara mateix tinc una certesa, sé una cosa amb rotunditat, sento que no m'equivoco si dic que necessito vacances, necessito marxar, i deixar de ser per uns dies jo mateixa.
Voldria tornar sent algú altre més fort i amb més ganes que jo....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada