Obres la teva agenda i la veus plena... d'obligacions! Anar a la feina, anar a classe, etc. I malgrat tot me n'adono de què no puc queixar-me. Tot això ho he escollit jo. Podria deixar la feina, podria no anar a classe, podria deixar la carrera... Són obligacions i no ho són oi? El que és descoratjador no és tant el que trobes a l'agenda com el que no hi trobes. On són els minuts per quedar amb la gent que m'importa? Com és que no som capaços de trobar temps per tot?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada