Divendres vam anar a veure La Môme, que aquí han traduït com La vida en rosa (Edith Piaf). Malgrat ser una mica llarga i tendir al lacrimogen, us la recomano. Veureu sobretot una gran actuació de l'actriu protagonista, Marion Cotillard, que interpreta quasi trenta anys de la vida d'Edith Piaf. El maquillatge quasi no es nota i ella amb prou feines és reconeixible. L'estructura de la peli és una mica embolicada: amb flash backs i poques trames amb inici, desenvolupament i final. Esdevé una multiplicitat d'episodis en diversos moments de la vida de la cantant que van succeint-se sense ordre. Però per tots els que adoreu les cançons d'Edith Piaf és genial anar a veure-la i sortir havent plorat una estona i amb ganes de cantar l'Hymne a l'amour pel carrer. El millor minut: l'aparició fugaç de Marlene i les seves paraules (amb les que m'identifico). No oblidareu: la malaurada història d'amor amb Marcel Cerdan, el campió de boxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada