Us n'adoneu de com ens fem grans? Dimarts precisament en parlava amb l'Eli i ella constantment em deia que en el seu cas no ha canviat res. I no pot ser així, no ens ho hem de creure. Cadascú té la seva evolució que no ha de ser com la de la resta. Jo només noto que cada cop em passen més desgràcies (no cal especificar-les ara mateix, això és un bloc no Salsa Rosa ni el polígraf) que he d'encarar. Sí, perquè mentre ets petit o jove o adolescent tens un munt de gent (pares, professors, etc) que t'han de cobrir i donar un cop de mà. Però, c'est la vie, això s'ha acabat i ara m'he d'apanyar tota sola perquè ara ja sóc gran...
Després n'hi ha altres que lloguen un pis que han de reformar i se'n van a viure amb la parella. Gent que troba feines decents. Gent que paga les lletres d'un cotxe. Etc. Algun dia a nosaltres (els de les desgràcies) també ens arribaran canvis d'aquesta mena. Malauradament sento que "madurar" és caure en el convencional, esdevindre un més, com tothom. És així? Sóc la única que ho sento? Podrem mantenir el nostre ésser únic, les nostres rareses, etc malgrat el pas del temps? O intentarem cohesionar-nos cada dia més amb la massa? O pitjor, ens sentirem obligats a adequar-nos a les expectatives o al que se suposa que hem de fer?
Després n'hi ha altres que lloguen un pis que han de reformar i se'n van a viure amb la parella. Gent que troba feines decents. Gent que paga les lletres d'un cotxe. Etc. Algun dia a nosaltres (els de les desgràcies) també ens arribaran canvis d'aquesta mena. Malauradament sento que "madurar" és caure en el convencional, esdevindre un més, com tothom. És així? Sóc la única que ho sento? Podrem mantenir el nostre ésser únic, les nostres rareses, etc malgrat el pas del temps? O intentarem cohesionar-nos cada dia més amb la massa? O pitjor, ens sentirem obligats a adequar-nos a les expectatives o al que se suposa que hem de fer?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada