Sóc contradictòria. Odiar o no odiar a Google Analytics,... sí el bocamoll que em diu:
1/ que tinc pocs lectors,
2/ que la majoria passen de casualitat i fugen horroritzats
3/ i que els que es queden li dediquen microsegons a la lectura.
Sóc contradictòria: deixar o no deixar el bloc. M'ocupa temps i esforç pensar les entrades... què collons us creieu, què és fàcil mantenir un bloc de manera decent? Que jo treballo a jornada sencera i estic independitzada (it means, obligacions de mestressa de casa: comprar, fregar, endreçar, baixar les escombraries), a part de de la meva mini vida social, de dedicar-li temps i atenció al meu estimat, i, last but not least, d'interessar-me per llegir, el cinema i altres cosetes!! (Heu vist com sóc de completa?) Ah, tantdebo fos una professional del bloc pagada per alguna revista i pogués passar-me la vida en pijama sentada en la cadira del meu dormitori, aixecant-me només per desplaçar-me fins al microones i preparar-me tés Earl Grey de Twinings a totes hores!!!! Així sí que podria despreocupar-me per vosaltres o potser no, ja que em deixarien de pagar no, si tingués poc moviment al meu bloc? Ah, more contradictions!! I ja no sé on volia anar a parar...
El fet és que vaig titular l'entrada No publicitat i com que vaig començar-la ahir al migdia, vaig continuar al vespre i continuo avui en la meva pausa de dinar... doncs sí, no en tinc ni idea de què havia de ser el final d'aquestes parrafades. M'estic caracteritzant a mi mateixa, quasi sense voler, per cert, com una escriptora a la mena de Cervantes, que no preparava (pel que recordo) cap esquema del desenvolupament de les trames de les seves novel·les, cosa que, segons sembla, fa que hi hagi evidents contradiccions en les històries.
Tot és tan contradictori!!!
1/ que tinc pocs lectors,
2/ que la majoria passen de casualitat i fugen horroritzats
3/ i que els que es queden li dediquen microsegons a la lectura.
Sóc contradictòria: deixar o no deixar el bloc. M'ocupa temps i esforç pensar les entrades... què collons us creieu, què és fàcil mantenir un bloc de manera decent? Que jo treballo a jornada sencera i estic independitzada (it means, obligacions de mestressa de casa: comprar, fregar, endreçar, baixar les escombraries), a part de de la meva mini vida social, de dedicar-li temps i atenció al meu estimat, i, last but not least, d'interessar-me per llegir, el cinema i altres cosetes!! (Heu vist com sóc de completa?) Ah, tantdebo fos una professional del bloc pagada per alguna revista i pogués passar-me la vida en pijama sentada en la cadira del meu dormitori, aixecant-me només per desplaçar-me fins al microones i preparar-me tés Earl Grey de Twinings a totes hores!!!! Així sí que podria despreocupar-me per vosaltres o potser no, ja que em deixarien de pagar no, si tingués poc moviment al meu bloc? Ah, more contradictions!! I ja no sé on volia anar a parar...
El fet és que vaig titular l'entrada No publicitat i com que vaig començar-la ahir al migdia, vaig continuar al vespre i continuo avui en la meva pausa de dinar... doncs sí, no en tinc ni idea de què havia de ser el final d'aquestes parrafades. M'estic caracteritzant a mi mateixa, quasi sense voler, per cert, com una escriptora a la mena de Cervantes, que no preparava (pel que recordo) cap esquema del desenvolupament de les trames de les seves novel·les, cosa que, segons sembla, fa que hi hagi evidents contradiccions en les històries.
Tot és tan contradictori!!!
7 comentaris:
Creo que si escribes es fundamentalmente para ti, por la necesidad de contar y analizar lo que te rodea. Si además decides volcarlo a la red sabes que el número de visitas es impredecible, en lo bueno y en lo malo.
Parece que estés echando en cara a tus lectores que no valoren el esfuerzo que haces compaginando tu vida con el blog...y eso lo hacen todos los bloggers around the world, porque además, a nadie se os obliga a escribir..
Si Google Analytics sirve es porque te hace conocer más lo que es tuyo, y debe servir para avanzar y motivar, nunca para renunciar. Si quieres más lectores, solo te quedará leer y dejar muchos posts en blogs ajenos, ya sabes que esa es la fórmula.
Así que nena, me hubiera gustado leer otro tipo de post, en la línea de los anteriores, donde te escucho la voz al leerte. Algunos somos rápidos leyendo, pero leemos. Leemos y estamos.
Espero tu post de mañana con ansias.
C.
michoud, no lo dejes, q aunq seamos pocos, estamos. y a seguir dandole vidilla al blogger, q cualquier día nos contratan en algún lao, nos hacemos ricas y nos preparamos el early a todas horas en el microondas.... me promess you....... muá
c. siento que parezca que haya amargura detrás del post, pero mi intención no es echar en cara nada a nadie, el tema de la entrada gira entorno a mi sentido del humor, riéndome de mí misma y de lo penosos que son los números de mi google analytics...
como no eres la primera persona que me comenta que deje de rallarme con el puto google analytics, como no eres la primera persona que no identifica que me estoy riendo más que quejando... veo que no he conseguido transmitir lo que quería... THIS IS BAD!
Padam: thank you por el apoyo!!! aix, qué haríamos sin ese microondas!!
parlant de publicitat? qui va ser "la llumera" que va decidir posar el cartellet de "no publicitat" a la meva finca? A mi m'agrada la publicitat!!! val, sóc rareta, però és un fet!
D'acord, això no té res a veure amb el teu post però com que ja pots imaginar que no vull que deixis de dedicar-nos una miqueta d'atenció... doncs, he aprofitat per a les meves reivindicacions consumistes. besito.
visca el consumisme
Hola Michoud,
prescindeix del Google Analytics i els seus pessimistes diagnòstics. Els que seguim el teu blog estem contents de que hagis reprès la seva escriptura, durant un temps vaig creure que l'havies abandonat definitivament. D'altra banda, com han mencionat anteriorment, crec que la motivació fonamental per dedicar-te al blog és escriure i no tan l'ambició d'arribar a un públic massiu.
Tot i que has afirmat que l'última entrada tenia un to irònic, veig que fa dies que no escrius, espero que el Google Analytics no sigui el responsable.
Ànims! A veure amb què ens sorprens en la teva propera entrada.
Gràcies Cafe de Flore and good luck amb el teu bloc!
Publica un comentari a l'entrada