1) perquè he arribat a les 1000 visites i continuo....
2) perquè plou i em ve de gust.
3) perquè volia parlar d'Amy Winehouse. Confessaré que m'agrada com canta, m'agrada el què canta i, fins i tot, les paraulotes que apareixen en les lletres que canta. Ara em fico potser en un terreny més delicat quan asseguro que no odio el seu estil. Penso que el seu maquillatge tan teatral, el niu que porta a la coroneta, els seus vestits curts i l'aspecte desendreçat li senten bé. Crec que els seus aires d'enfant terrible, la seva vida embogida i tot plegat són adequats per una estrella musical... El que no he pogut, però, aguantar ha estat la seva actuació en la gala dels Grammy. No podia estar present en la festa a Los Angeles perquè el seu visat no havia arribat a temps. O sigui que ella ho seguia tot des del seu estudi de gravació a Londres. Va cantar «You know I'm not good» en un decorat tipus sala de festes en els anys cinquanta, va ser genial. I després, ho va espatllar tot: quan li van donar el premi, la tia es va quedar bocabadada com si no s'ho esperès. Era tan ben interpretat com alguna concursant del Gran Hermano en guanyar la final...
Està demostrat, tots els mites cauen... a vegades per les coses més tontes!
________________________________________________________________
Continuem però gaudint del que canta....
1 comentari:
Wapi, jo vaig pensar el mateix quan li van donar el premi. Més artificial impossible. Però també m'agrada la seva música. Petó!
Publica un comentari a l'entrada