Sovint sóc una estranya, amb estranyes idees i paraules encara més estranyes. Sovint ho sóc per mi. Altres vegades però sóc una estranya pels que em coneixen. Estic en deconstrucció i en perpetu muntatge. Tement no arribar a tenir mai cap certesa. És trist saber o creure saber coses només negatives : que la vida és una merda, per exemple, que no solem obtenir el que semblem merèixer i un llarg etcètera. La mesquinesa és fatal. Descobrir que nia per tot arreu, encara més. Sóc desconcertant i enigmàtica? No dic res clar? M'amago darrera d'un mur. I com sempre hi ha, per sobre de tot, en mi, en el meu fons, la temor habitual al punt final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada