Viure no és gens fàcil però és l'únic que tenim. La incertesa és el nostre medi: ens demanem: estem interpretant assenyadament? actuem com caldria? etc. És impossible de saber. Mai ningú no en tindrà la clau definitiva a aquestes preguntes. Què fer sinó ser conseqüent amb l'instant que vivim, sense oblidar passat i futur? Saber-ho no em (ens) lliura de l'angoixa. Mentre vivim, donem pals de cec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada