El meu aniversari

L'hivern passat va ser molt fred. Ningú no ho diria davant d'aquesta foto. El cert és que el dia del meu aniversari o, millor dit, la nit que vam celebrar el meu aniversari va ser més aviat "calorosa". Vam sopar ca l'Eli, el nostre quarter general. Un sopar esquisit, la chef va ser la nostra amfitriona... Més tard, vam sortir de festa, només les noies, l'Eli, la Noe i jo. Cantàvem pel carrer "¿Quien es ese hooombreeee?" mentre acompanyàvem en Jorge a casa seva. Crec que mai no ha passat tanta vergonya, pobre! Vam intentar anar als Enfants, no ho vam trobar... O sigui que vam acabar al Karma (on sinó!) i allà vam poder conèixer uns nois molt divertits... L'Eli un italià ... que insistia en dir que jo era Mary Poppins (!?). I la Noe i jo, per la nostra banda, dos nois de Barcelona. Penso que NO eren de Barcelona. Olot? Vic? Girona? Bé, en tot cas, aquest que a la foto surt amb la Noe era casat o divorciat o alguna cosa així. I l'altre, degut a la meva habitual capacitat per entendre el que vull, va ser qualificat per mi de gay en un primer moment... Més endavant, al llarg de la nit, vaig comprendre que la meva idea era errònia. Mai no sabré d'on la vaig treure. No poso la foto perquè no cal.

Sí, va ser una nit molt divertida. Una d'aquelles que rius molt i que el temps passa volant i que no notes ni el cansament, ni el mal de peus, ni la pudor a tabac a la roba, ni tan sols el fred en sortir. I això que havia arribat el gran moment, el moment capital, terrible, temut, dels meus 25 anys. El cert és que havia intentat no celebrar-los, que passessin desapercebuts, també per mi! Tanmateix sempre us agraïré que em féssiu anar de festa i que passéssim una nit tan divertida, que va tenir com un dels moments culminants, aquest que veieu a la fotografia. En el guardarrobes de la discoteca, li van tornar a la Noe l'abric amb el número enganxat...

Només uns dies més tard, encara vam celebrar altres aniversaris, en concret els de la Noe i en Raül. Us poso una altra foto.

Encara que no apareguin, també hi havia en Pedro i en Jorge, a més de la fotògrafa (jo mateixa). O sigui que aquesta nit estàvem la plana major al complet... I això no és habitual, recordem-ho. Vam sopar al Fidel. Com sempre, vaig demanar el meu inefable incondicional rock. Què bo! I va haver un gran desplegament de regals... Ningú no es pot queixar...

Bé, per finalitzar, vull escriure una conclusió. Tothom sap que la conclusió va al final. Tanmateix, per mi, aquesta conclusió ha estat el que m'ha mogut a escriure. Així doncs, la conclusió és el motiu del relat i no el seu final. Per tant, la conclusió és l'inici, d'alguna manera, del text... La conclusió de la que parlava és el desig d'agrair-vos aquests moments, amics!

TO BE CONTINUED
(perdoneu si és massa cursi)