Bookcrossing

Els diaris gratuïts del tipus "Metro", "Veinte minutos", "ADN" o l'execrable ""Qué" no acostumen a ser gaire interessants. En tot cas hem de reconèixer que són útils: als matins, en el tren (en el metro els que viviu a Barcelona) et posen al dia del que ha passat... però res més! I el pitjor és que l'estat d'aquests diaris s'agreuja substancialment amb l'arribada de l'agost: han desaparegut tots a excepció d'un. Sí, un que resisteix... i com si es tractés de la vida després d'un cataclisme nuclear, quan segons la llegenda urbana només quedarien les paneroles (en castellà cucarachas, en francès cafards), ha resistit l'anomenat "Metrosol". El nom ja convida a la seva lectura.

Aquesta introducció, que de fet és una digressió, només em serveix per parlar del bookcrossing. Fa uns dies, en el diari Metrosol vaig trobar un article sobre el bookcrossing. La paraula llibre m'atreu profundament i vaig llegir l'article. El bookcrossing (per què en anglès?) és una pràctica de la qual ja havia sentit alguna cosa però de la qual en desconeixia el nom. Es tracta de intercanviar llibres o millor dit de alliberar-los. Hom agafa un llibre (el que vulgui) i el deixa en algun lloc de la ciutat. Tenia entés fins al moment que l'alliberament i el destí del llibre es deixaven en mans de l'atzar, que faria que algú l'agafés etc. Però no: hi ha una pàgina web que podeu consultar per saber quins llibres s'han alliberat i on... Sembla ser que hi ha llocs molt freqüentats, especials, com les arrels d'un arbre. També n'hi ha de més anodins, tipus boques de metro.

No heu trobat mai un llibre en un banc d'un parc o d'una estació de metro? Potser algú el va deixar allà perquè vosaltres el trobéssiu i el llegíssiu, amb la intenció de compartir amb vosaltres el tresor que el llibre li havia donat.