No vull semblar apocalíptica. Però evidentment el canvi climàtic ja és aquí. Bé, rectifico, per què enganyar-vos? Sí que vull semblar apocalíptica. Fixeu-vos: avui, a Barcelona, com aquell qui diu, és estiu. Estem a vint graus. L'abric no només sobra sinó que destorba (jo el porto perquè aquest matí estàvem a 15 graus). Mentre, entorn el canal de la Mànega, pateixen un temporal amb vents a 180 km/h. i amb pluges torrencials... La raça humana està destinada a l'extinció. Culpa nostra! Mentre ens carreguem alegrement el planeta: vinga a llençar gasos a l'atmosfera i merda a l'aigua i a acabar amb els arbres etc. Som la sal de la terra.
Ara, passant de l'apocalipsi, bona part de la meva ràbia actual es deu fonamentalment al fet d'haver d'estar a la biblioteca estudiant mentre a fora fot un sol increïble. L'altra part es deu al tema del meu treball per Institucions literàries: la formació de les élits a partir de la lectura i el cànon literari. Em toca llegir a Bourdieu, cosa gens fàcil. La meva alegria i esperança: saber que dijous acabo exàmens i que podré gaudir del sol (si encara en fa) i veure la pel·li sobre Diane Arbus al cinema i anar de rebaixes i llegir llibres molts llibres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada