Dies grissos com avui i penses... avui no escric (encara que el fons esperes que sigui mentida). Al final t'hi poses, paraula a paraula, i línia a línia, malgrat que, com avui, no tens ni tan sols una remota idea de què pots escriure.

Opcions:

- aprofitar l'avinentesa que estic sola i veig la gent passar per parlar d'això últim, dels que passen per aquí davant (o dels que realment no es mouen: una noia que porta tot el matí estirada en un banc al mig de Rambla de Catalunya).

- Parlar del què m'agradaria estar fent un dissabte enlloc d'estar aquí, tot i que avui faci un dia lleig i anodí com pocs. Planificar els dissabtes és tan d'altre món per mi que no puc concebir cap idea del que podria estar fent ara, més enllà de dinar.

- Al final resultarà que, sense inspiració, ho deixaré córrer i acabaré, m'estic tement, la feina que m'havia proposat fer avui!!

Vaja, opció que venç, l'última i més ràpida. Me'n vaig a la francesa! À bientot!!