Ah, c'est fini! I cal dir que ara no em sento tan pletòrica com aquesta tarda quan estava a punt d'acabar... mai no he aconseguit estar contenta del tot amb el que he escrit però avui la sensació de desacord és més gran. Tinc el treball imprès al meu costat, no el vull revisar. Està grapat sobre la taula, amb la portada en un full blau i després onze folis. Sí només per onze folis tant de temps dedicat i tants de maldecaps. I encara semblarà una feina més inútil quan us digui que sé positivament que serà llegit en diagonal... Viva!!!!
2 comentaris:
Bonica, no siguis tan dura amb tu mateixa, segur que és un treball molt interessant. M'alegro que estiguis lliure perque això significa que ens podrem veure!
Petonets
la sutileza es parte importante de tu blog,la imagen y las palabras van por el mismo camino pero sin llegar molestarse una a la otra. creo que lo haces muy bien y sobre todo elijes la imagenn adecuada con las palabras adecuadas..ah y seguro que tu trabajo estará rozando la perfección..
Publica un comentari a l'entrada