Sicilia 2008

Molts us preguntareu quines raons tenia per tornar a aquesta illa tres anys més tard. Les raons no són misterioses ni secretes. Potser sí que són difícils de concretar en paraules. Qualsevol que hi hagi estat segurament deu pensar com jo: que hi tornaria. I això és perquè: si voleu aventura, Sicilia us la pot donar. Si voleu relax, Sicilia us deixarà respirar. Si voleu fer viatges al passat, a Sicilia els fareu.

Veritablement és un lloc on hi ha moltíssim per descobrir. I, malgrat els tòpics, malgrat idees preconcebudes, no veureu res de la coneguda Mafia, no us sentireu mai en perill. En canvi, sí que coneixereu segurament moltes persones realment amables. Us ajudaran ràpidament, s'adreçaran a vosaltres abans que tingueu temps per preguntar (gràcies al noi de l'aeroport de Palermo i al senyor de la benzinera de Cefalù, per donar només dos exemples), seran molt receptius, no tindran pressa (estic pensant en el xofer del bus de Birgi a Trapani), etc. Un parell només seran realment antipàtics (estic recordant la noia del bar a Cefalù i l'imbècil de la venda de tickets de Trapani...).

Estic rumiant fer un relat realment complet. Crec que em portarà molt de temps. No ho podré escurar en només una entrada. Prometo diversos capítols. Intentaré ser endreçada i seguir un ordre cronològic. Què us sembla això? Esteu desitjant-ho?


________________________________________________________________
Ps. Algú reconeix la cançó? Sap a quina publicitat pertany? Aquí us passo el vincle.

Espera

«Le grotesque des événements de tous les jours vous cache le vrai malheur des passions» – Barnave*

Haureu d'esperar encara una mica més, per tenir reportatges del meu viatge a Sicília. De mentre, estava rumiant fer més llistes, que ja sabeu que m'encanten. Com sabeu els que em llegíeu els dies previs a la meva marxa, la preparació d'un viatge va significar per mi la redacció de llistes. Un munt de llistes: llista dels llocs a visitar, llista del que havia d'emportar-me, llista amb l' outfit de cada dia combinat amb el lloc a visitar, etc.

Ara estic en un moment de sequera de llistes. De fet, les úniques llistes que estic fent són les de la compra. Però em podria esforçar per fer-ne una d'insults. Sí, d'insults, aquelles màgiques paraules que serveixen per descarregar mal humor sobre una altra persona. Adjectius o substantius que tenen existència només per atacar a l'altre.

Quins són els que més utilitzeu? Quins us fan gràcia?

Jo tinc una mini llista:

1/ "fill de puta, cap de cony" perquè és una cita del grandíssim Josep Palau i Fabre.

2/ una variació d'aquest últim a la italiana: "testa di poto".

3/ el tradicional "crazy" però amb l'afegit "puto" davant, que ho converteix en insult.

I, més enllà de l'insult, quan una situació em supera, acostumo a cridar:

1/ "¿pero que truño es este?" en castellà, que mola més.

2/ "¿estamos locos o qué?". Una cita directa de la grandíssima Núria (no jo). Ja deia Bakhtin que les paraules les aprenem sempre de la boca dels altres.

Ara és el vostre torn.







____________________________________________________________________________

* «El grotesc dels esdeveniments de cada dia us amaga el vertader mal de les passions» - Barnave. Com sempre que redacto una llista ho introdueixo amb una de les cites seleccionades per Stendhal per encapçalar els capítols del seu magnífic llibre «Le Rouge et le Noir».

** Els quadres són de Sorolla.

Appena ritornata

De fet, vaig tornar ahir a la nit. A les 21.30 aterràvem al magnífic aeroport de Girona i, gràcies a una espera de les maletes de més de mitja hora, l'autobús ens deixava a l'Estació del Nord de Barcelona cap allà a les 23.15. O sigui que fins quasi a la 1.00 no estava a casa meva. Però vaja, després de l'odissea d'ahir, sí, ja he tornat.

D'aquesta introducció no cal deduir que en tingués gaires ganes, de tornar. Han estat deu dies genials, plens d'anècdotes divertides, amb algun moment difícil, i, per sobre de tot, moltes descobertes.

Com que encara no he baixat les fotos a l'ordinador, no començaré tot seguit el meu relat del viatge (això potser decep algú). Encara no estic preparada per contar. Avui només he dedicat el dia a desfer la maleta i a «Lost» a parts iguals. I d'aquí uns minuts marxaré per veure algú que m'ha enyorat molt (merci).

Us deixo amb una mica de música

Gryffindor

La pregunta d'ahir a la nit va ser: si anessis a Hogwarts a quina de les cases pertanyeries? Com sabeu, en l'univers de l'heptalogia del mag Harry Potter tal com el descriu la seva autora J. K. Rowling, hi ha quatre cases. Cada bruixot i cada bruixa d'onze anys que arriba a l'escola de Màgia i Bruixeria, ha de ser assignat a una d'elles. Resulta un sistema de repartició bastant elitista i alarmantment intolerant. Els alumnes de cada casa tenen unes determinades característiques:

- a Gryffindor van els valents, honorables i coratjosos.
- a Hufflepuff van els lleials, tolerants i treballadors.
- a Ravenclaw van els més intel·ligents.
- a Slytherin van els bruixots i bruixes de sang pura (o sigui que pertanyen a una família que no té membres que no pertanyin al món de la màgia).

Davant de la pregunta de a quina de les cases voldria jo pertànyer en el cas hipotètic que m'haguessin enviat a Hogwarts als onze anys, és clar, jo vaig resprondre que a Gryffindor. Us demanareu si sóc valenta. No crec que especialment. Però avui m'han dit: "ser valiente no es no tener miedo, sino enfrentarse a él". O sigui que d'aquí unes hores, a l'avió, espero ser capaç d'oblidar la meva por i merèixer l'apel·latiu de valenta.

Ens veiem a la tornada! Ciao!

Llista n/4 Cançons per un bon cd de música variada

El meu bloc quedarà tancat per vacances uns pocs dies. De fet, deu en concret. Alguns ja ho sabíeu, que marxo a Sicília des de el 17 fins al 26. Espero que a partir de 27 de juliol el bloc torni amb renovades forces, grans temes i moments inspirats. Segurament us narraré el meu viatge per terres italianes. Mentre no marxo, continuo rumiant més llistes, ja que estic en període de redactar només llistes. Encara no sé si us agraden, si teniu cap queixa podeu expressar-la a l'apartat de comentaris.

Començo, com ja és habitual, amb una cita escollida per Stendhal per encapçalar un capítol de «Le Rouge et le Noir»: " E sarà mia colpa, Se cosi è?" – Machiavelli. Que vol dir: "I serà culpa meva, si és així?".

Continuo amb una bona llista: cançons per un bon cd de música variada. Espero que us plagui. Com potser recordeu, no és la primera vegada que m'enfronto a la creació d'un cd de música (encara que aquest que us poso aquí no ha pres cos, només té existència a nivell teòric). Com deia, en altres ocasions he hagut d'esprémer-me el cervell per crear cedés de música. Recordeu el regal d'Eli d'aquest any? O el que vaig fer quan marxàvem al Sud de França aquesta primavera? I aquests són només dues mostres...

Ara us deixo amb les meves propostes...

1/ Carly Simon, You're so vain

2/ Amy Winehouse, Back to black

3/ Blondie, Heart of glass

4/ Françoise Hardy, Comment te dire adieu

5/ The Beatles, Can't buy me love

6/ The Cardigans, Carnival

7/ Cass Elliot, Make your own kind of music

8/ The Killers, Mr. Brightside

9/ New Order, What Ever Happened

10/ Michael Sembello, She's a maniac

11/ Coldplay, A message

12/ Damien Rice, The Blower's Daughter

13/ Téléphone, Je Rêvais d'un autre monde



Quines cançons hi posaríeu vosaltres?

Trois couleurs

Com és que me n'havia oblidat? Com és que no hi havia pensat en primer lloc? Hi ha vegades que estem ben despistats... deuen ser els nervis previs al viatge a Sicília, que no em deixen pensar amb claredat.

En tot cas, abans de que finalitzi aquest 14 juliol 2008, tinc uns minuts per recomanar-vos una altra manera de celebrar la diada nacional francesa: veure la trilogia de Kieslowski dedicada als Tres Colors de la bandera francesa. Com sabreu, K. Kieslowski va escollir els tres termes de la divisa de la República Francesa (Llibertat, Igualtat, Fraternitat) com a temes de cadascuna de les pel·lícules que composen la trilogia. Com que ja no tindreu temps de veure-la sencera, us recomano ferventment la meva preferida: l'última, Rouge, dedicada a la Fraternitat. Recordeu la meva anècdota sobre aquesta pel·lícula? La podreu llegir aquí.

M'acomiado desitjant-vos una bona celebració de la diada. Vive la Republique!



__________________________________________________
Donem suport a la proposta de Clara de començar la nostra revolució com a manera de celebrar la jornada?

Llista n/3 Coses que podríem fer el 14 juillet

«La république ! Pour un, aujourd'hui, qui sacrifierait tout au bien public, il en est des milliers et des millions qui ne connaissent que leurs jouissances, leur vanité. On est consideré, à Paris, à cause de sa voiture et non à cause de sa vertu.»* – Napoléon, Mémorial

Com sabeu avui és 14 de juliol, la diada nacional (fête nationale) a França. I jo volia només oferir-vos una llista de propostes amb coses que podríem fer avui (o qualsevol altre 14 juillet). He començat, com no podia ser d'una altra manera, amb una cita que havia escollit Stendhal per incloure-la a «Le Rouge et le Noir», concretament encapçalant el Capítol XXII del Llibre Segon.



No més reflexions estranyes per ara. Us deixo amb la llista de propostes per avui:

- anar a prendre la Bastille, de la mateixa manera que van fer els parisencs el 14/07/1789, inici ant així el que va ser conegut com la Revolució Francesa.

- entrar a vueling, comprar un vol a París (us sortirà per més de tres-cents euros per avui) i podreu arribar a temps de veure els focs artificials i de passar-vos per una caserna de bombers per ballar una estona.

- si viviu a París, a migdia, podríeu haver sortit a fer un tomb prop de Champs-Elysées i veure la desfilada militar.

- si viviu a París, podríeu fer com jo fa uns anys, quan hi vivia, i anar a veure el Musée Cluny, que té una impressionant col·lecció d'art medieval. Igualment no podreu evitar de cap manera, veure els avions sobrevolant el cel de la ciutat, i sentir el terrible soroll que fan els seus reactors.

- sinó viviu a París, podeu fer alguna cosa típicament francesa o parisenca: posar-vos una samarreta de ratlles i boina, menjar crêpes salades (galettes) o quiche lorraine, etc.

- podríeu escoltar l'últim Cd de Carla Bruni.

- anar de rebaixes i passar per Comptoir de Cotonniers i Zadig & Voltaire, dues firmes franceses amb botiga a Barcelona. Aprofitareu els descomptes en unes botigues que són alguna cosa més que Zara.

- agafar el cotxe i escapar-vos a Perpinyà. Podríeu passar pel cinema i així homenatjar, d'aquesta manera, els espanyols que, durant el Franquisme, passaven al país veí per veure pel·lícules prohibides aquí, com «Emmanuelle» o «La Grande bouffe». O amb la mateixa intenció, i sinó disposeu del dia lliure, podríeu baixar-vos aquestes pelis de l'emule i mirar-les a la nit.

- també amb el desig de celebrar-ho però a casa: us proposo tirar un parell de petards, disfressar-vos de bombers i menjar crêpes amb els amics.

- a nivell més intel·lectual: una possibilitat és llegir clàssics francesos com «Le Rouge et le Noir» d'Stendhal, «La Recherche» de Proust, «La Reine Margot» de Dumas, o, com opció més lleugera i ràpida: a Amélie Nothomb (malgrat que és belga). O veure pelis de la Nouvelle Vague (Godard o Truffaut). Pels que vulgueu passar una bona estona simplement us recomano "2 days in Paris" perquè riureu.

Alguna idea més? Descartem anar a la platja (amb un bikini tricolor, naturalment) degut al mal temps...


_____________________________________________________________

* La meva traducció: "La república! Per un, avui, que sacrificaria tot al bé públic, hi ha milers i milions que no coneixen més que les seves diversions, la seva vanitat. Hom és considerat, a París, a causa del seu cotxe i no a causa de la seva virtut."