C'est une merde

C'est une merde!! No confio gaire en els polítics i de fet l'engagement no és cosa meva, almenys en qüestions polítiques... però que al meu poble (Martorell) guanyi CIU un altre cop, amb el mateix alcalde que hem tingut durant anys... això fa pena. És lamentable, fastigós i per mi incomprensible! Un senyor que en el cartell de propaganda electoral sembla el Pare Noel! Ô la la!

Plutocràcia

Tinc una professora - de la que algun cop ja he fet referència en aquest bloc - que tendeix a inventar etimologies. Diu, p.ex.: "¿A qué me refiero?" (amb accent argentí). Aquí ningú no respon, no ho fem mai, no sigui que ens equivoquem. Llavors, després d'un segon de silenci, es respon ella mateixa (total, igualment ningú no sabia a què es referia perquè ningú acostuma a seguir els seus raonaments, que poden ser rocambolescos): "Es la plutocracia". Un segon de silenci, com si aquesta revelació realment fos tal cosa. I aquí ve l'etimologia inventada en aquell precís instant: "Plutocracia --- ¿qué es plutocracia?" La resposta: "Es el gobierno de los ricos". Aquí l'encerta, però vol justificar el mot i aquí la caga: "Viene de plus, gobierno (cracia) de los que tiene mucho".... I el mot ploutos, en grec, que significa riquesa? es demana l'estudiant de clàssiques present a l'aula, incapaç d'obrir la boca. En tot cas, aquesta tendència, que resulta sovint insofrible, ja que ve acompanyada sovint de la sensació que provoca aquesta professora que tan li fa això com allò, em recorda, i molt, a "Todas las almas" de Javier Marías. En aquesta novel·la, el narrador - presumiblement el propi Javier Marías, ja que la novel·la té aspecte autobiogràfic - explica com, quan feia de lector a Oxford, es veia obligat a inventar sobre la marxa les etimologies dels mots castellans que li demanaven a classe...

Rothko, Light Red over Black

D'una poeta alemanya del romanticisme anomenada Karoline von Günderode (1780-1806):

Hochrot:
Du innig Rot,
Bis an den Tod
Soll meine Lieb Dir gleichen,
Soll nimmer bleichen,
Bis an den Tod,
Du glühend Rot,
Soll sie Dir gleichen.

Traduït:
Roig encés
Tu roig encés,
Fins la mort
El meu amor se t'assemblarà,
Ja no empalidirà,
Fins la mort,
Tu roig candescent,
Se t'assemblarà.

He fet una traducció jo mateixa, amb el diccionari en xarxa i amb ajut d'una altra traducció que tenia a mà en castellà. Sorry pels que entenen alemany i ho haguessin fet millor que jo!!!

Literatura

Sóc una estudianta (com diu al carnet de la UB) de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (serà l'única llicenciatura que té dos cops la mateixa paraula en el seu nom?) que avui ha fet la seva darrera classe. Al setembre seré llicenciada ja! Nois i noies, m'envaeix la nostàlgia. Aquests tres anys han estat enormes, grans, plens de dificultats, d'alegries i descobriments. Ara que començava a conèixer els trucs de la facultat, l'hauré d'abandonar. Ara que sabia desenvolupar-me pels seus passadissos secrets i camins de travessa! Ara que coneixia els profes això s'acaba. I sobretot, i més important, ara que fèiem pinya ens haurem de separar, pinyonets!

Crazy

CRAZY... dels que hem coneixeu, quants no heu sentit algun cop aquesta paraula de la meva boca?: "Un crazy m'ha dit que..." o "He vist una crazy que..." o "Hi havia un crazy al metro que...". Crazy és un concepte de difícil definició. No penseu en una simple traducció de l'anglès. Crazy va molt més enllà en el meu argot personal. Equival a tota persona mínimament desequilibrada, zumbada, etc. que es pugui creuar en el vostre camí i sorprendre-us. Parteixo de la idea de què tots, en major o menor mesura, tenim un punt de follia. Però potser un crazy és l'ésser molest que, portant al màxim la seva bogeria, sense cap vergonya, la mostra al món sencer.

El concepte crazy s'ha enriquit en el meu vocabulari amb tot de cops de peu al diccionari Oxford (quin és el diccionari normatiu de l'anglès???). Hi ha derivats del tipus: crazada (a pronunciar: creisada) que significa acte realitzat per algú de manera puntual i que correspon amb els paràmetres d'actuació d'un crazy. Després com a mot genèric hi ha crazysme (a pronunciar creisisme).

I per què explico tot això? Doncs bé, perquè com deia abans dono per fet que tothom estem una mica bojos. I sinó: fa cosa d'un mes jo anava caminant per plaça Universitat, camí de classe, i de sobte me n'adono que si tothom em mira és perquè estic mig cantant pel carrer. I sabeu què cantava fent servir la melodia de "Soy un gnomo..."? Cantava aquestes paraules: "Soy un crazy, el crazy más crazy del lugar....".

_______________________________________________________________

PS. Com a post-scriptum, notar el fet que en Pedro i la Noelia tornen a tenir internet a casa!! Felicitats!!!!

Nausica

... i Nausica llavors, que dels déus tenia bellesa,

era aturada dreta al muntant del sostre massís

i s'admirà d'Ulisses quan dins els seus ulls el va veure,

i fent sentir la seva veu, li digué paraules alades:

- Hoste, adéu, i quan siguis de nou a la pàtria, recorda't

de mi, que a mi la primera deus el rescat de la teva vida.

I llavors, responent, li digué l'enginyós Ulisses:

- Oh Nausica, filla del tan magnànim Alcínous,

ara Zeus determini, el qui fort retrona, espòs d'Hera,

que jo atenyi el casal i vegi el dia en què torni,

que aleshores allí et pregaria igual que a una dea

tots els meus dies, car tu m'has donat la vida, princesa!

L'Odissea, Homer (traslladada en versos catalans per Carles Riba)

Somiar

Recuperar la capacitat de somiar... això és el que necessito. Perquè últimament l'he perduda. M'he tornat constant i avorrida? Sóc una conformista. Vull tornar a ser com era i tornar a tenir un motiu per lluitar, un desig al que arribar, tot i saber que sigui un impossible. Quan fa que l'havia perdut? Com és que no me n'havia adonat? Tant he patit com per no saber-ho?