Passeig de Gràcia

Rescato de l'oblit (de fet, de l'arxiu de textos que guarda Blogger) unes breus línies que no sé on volien anar a parar, sota l'enigmàtic títol de Passeig de Gràcia:

"La comparació que ara enceto és totalment esbojarrada, demano perdó abans d'escriure-la. Però permeteu-me la gossadia que em remeti a Walter Benjamin. 

Walter Benjamin va ser un escriptor no gaire prolífic dels anys trenta. Pels que no el conegueu (quants estudiants de Teoria de l'art amb el professor Casals haurien agrait tant sentir això), es tracta d'un intel·lectual que va desenvolupar una intensa reflexió filosòfica, que serviria de punt de partida per Adorno i la seva "Dialèctica de la Il·lustració". Malauradament (aquí ve, amics, el paragone amb moi), Walter Benjamin mai no va poder institucionalitzar-se (vull dir, ser professor o catedràtic o qualsevol altre càrrec) perquè no tenia la capacitat de ser sistemàtic. Tendia, com jo, a la fragmentarietat del discurs. Aquí acaba la comparació amb la meva persona. No patiu i sobretot perdoneu (repeteixo) aquesta gossadia. No podré mai tenir la seva capacitat lúcida d'observar el món que l'envolta. De copsar-lo en els petits detalls i en les nimieses."

Com dèia, no puc recordar quin vincle tenen aquestes línies sobre Walter Benjamin, on Walter Benjamin és l'excusa (afalagadora) per parlar de mi mateixa (en termes a primera vista crítics, a segona vista no tan crítics), amb el títol sota els que estaven guardats: Passeig de Gràcia.

Evidentment es tractava d'una entrada a algun text que pretenia parlar-vos sobre algun detall passatger (no he pogut evitar escollir aquesta paraula, en un clar homenatge al títol d'un recull de textos de Walter Benjamin: Le livre des Passages) vinculat al Passeig de Gràcia, qualsevol anècdota que havia vist desenvolupar-se en algun racó del seu recorregut, o, fins i tot, una cadena d'esdeveniments que, un cop units, potser s'haguessin convertit en un bon relat...

No ho sabrem, almenys per ara. O sigui que només us deixo un breu apunt sobre en Walter Benjamin.

Paris, capitale du XIXe siècle (version française) from Benjamin Bardou on Vimeo.

#spanishrevolution

eSposoman the serie www.esposoman.com

HE IS KOMING

A vegades m'oblido

Sempre dic que torno i mai no acabo de tornar... Sempre escric una entrada que és una promesa de tornada i sempre és una promesa trencada, no dura més que el temps de desfullar una margarida. Ho sento, sóc inconstant... No em culpeu, la poesia ha dit mil cop que les dones ho som, d'inconstants. Tampoc no em disculpeu, més que de la inconstància aquest silenci voluntari és fruit de la manca de tema (per escriure) i sovint també de temps.

El cert és que a vegades m'oblido de per què m'agrada la literatura i l'escriptura. Em perdonareu (i perdoneu també si sembla que només cerco la vostra indulgència) perquè, en part, aquest oblit es deu a fer-se gran i tenir que encarregar-se de tasques prosaico-avorrides com anar a comprar, fregar i posar rentadores (a més d'haver d'anar a la feina). Però ara que poc a poc construeixo el meu espai a la nostra nova llar, ara que poc a poc construeixo el meu temps en la meva nova rutina, començo un altre cop a gaudir del plaer de la lectura (sovint trivial) i espero que aviat gaudiré també del plaer d'escriure (no m'atreveixo a teclejar "escriptura", mot massa gran, aspiració més que res).

A vegades me n'oblido de tot això. Però avui (serà la calor?) me'n recordo perfectament.

Tornar

Vull tornar a escriure i se'm fa tan difícil. Malgrat que no hagi acabat la bogeria dels ikeas, i les caixes, i de treure la pols, i de penjar quadres... voldria tornar a escriure. Ara per exemple que disposo d'uns minuts de solitut, de tranquil·litat i d'intimitat (què important és l'habitació pròpia). Aquí em trobo, altre cop, davant el teclat, sentint l'inevitable clec-clec, avançant i reculant com Penèlope amb la seva costura, escribint i esborrant. I com sempre, la terrible por a la pàgina en blanc, la terrible por a mostrar-se massa i a la vegada la terrible por a no dir res.

Vull tornar a escriure però això tot el que hi ha (almenys per avui).

Bienvenido a la república blablabla

M'entren ganes de riure... perquè la sequera escriptora ha estat casual les últimes setmanes i serà obligada les properes. Amics i amigues, enceto una nova mudança, visites a IKEA, estrés, etc. o sigui que... m'acomiado temporalment!!!!