Semprún

Aquest vespre he vist per segon cop el Jorge Semprún. Ha aconseguit treure'm les llàgrimes (a mi i a algú altre) quan ha explicat que el juliol de 1959, abans de la vaga pacífica, van detenir un colega seu del partit, l'únic que sabia on dormia ell. I malgrat això en Semprún va anar a dormir al carrer Concepció Bahamonde de Vallecas... Mai no explicaré tant bé com ell això, amb la mateixa emoció, amb la mateixa vivacitat, però em penso que és un relat que calia deixar per escrit.

A MI EL NADAL PUFFFF!!!

Com molts ja sabeu a mi el Nadal no m'agrada. Gens. Més aviat em deprimeix. Per totes les raons habituals, arxiconegudes, mil cop repetides: consumisme compulsiu, massa gent al centre, massa bon rotllo obligatori, massa llum, etc etc etc. El Nadal encarna la plaga del Capitalisme*.

El que em sembla més greu malgrat tot és com recula en el calendari l'avanç de les festes. Si pròpiament parlant el Nadal és el 25 de gener i fem el sopar el 24... A casa nostra celebrem també Sant Esteve (el protomàrtir) el dia 26. Després se li ajunta el cap d'any amb la revetlla i el dia 1. I al nostre país a més li sumem els Reis (el 6 de gener). El cert és que - després d'aquest gran parèntesi - pensem en el Nadal des de Tot Sants (1 de novembre). Ens engeguen els llums cada any més aviat. Comencem la cursa dels regals el pont de la Constitució. I no parem ja fins a les rebaixes de gener...

Quin sentit pren tot això?

* Després d'aquesta afirmació em sento com qualsevol dels comunistes-maoistes de La Chinoise de Godard o com Isabelle (Eva Green) de The Dreamers.

SÍÍÍÍ!!!

He arribat als 400 lectors/es del meu bloc.... Encara que la vostra visita sigui només de passada o de casualitat, etc. agraeixo a tothom molt l'atenció dedicada!!!

Morte a Venezia

Ahir vaig tornar a veure «Morte a Venezia» de Luchino Visconti al Meliès. D'aquesta pel·lícula admiro la música (Gustav Mahler), les imatges rodades a Venècia (la Salute, San Marco, Rialto, etc.), la interpretació de Dirk Bogarde del decadent Aschenbach, i la bellesa del mar i de Tadzio (Björn Andresen).

Em sembla que és una prou bona adaptació de la novel·la. S'inventen la història de la dona i la filla i a Alfred. Aquí Aschenbach és músic i no escriptor. Com si Visconti tingués en cap també «Doctor Faustus» del mateix Thomas Mann. Però no em sembla tan greu.

I em deixa una idea: com preferiu morir? Amb xandall com Terry (Colin Farrel) a «Cassandra's Dream» o contemplant al superb Tadziu ficant-se en un mar il·luminat, mentre et regalima pel front la suor tenyida de negra degut al tint pels cabells? Quina imatge tan decadent i tan sublim alhora...

«En esos brazos» Camille Laurens

Martin Eden porque se mata, Frédéric Moreau porque no se atreve, Gatsby porque está solo, Amalric porque cuenta con la suavidad de sus manos, el marino de Gibraltar porque le da un nombre de isla al deseo, Mesa porque sobrelleva el amor, Tadzio porque se deja mirar, Aschembach porque muere por ello, Julien Sorel porque se fija una hora para actuar, el amante de Lady Chatterley porque ella goza con él, Gilliatt porque se calla, Romeo porque ama hasta la muerte, Félix de Vandenesse porque no se domina, Antioco porque confiesa («Callé cinco años, señora, y seguiré callando más tiempo»), Fabrice porque renuncia al mundo, papá Goriot porque adora a sus hijas, Vronsky porque Ana se mata por él, Des Grieux porque va al otro extremo del mundo, Marcel porque está celoso, Adolphe porque se queda, el coronel Chabert porque desaparece, Don Juan porque una tiene ganas de estar en la lista, Aurélien porque Bérénice le escribe: «Nada me distrae de usted», Valmont porque se enamora, el señor de Nemours porque acepta, Lanzarote porque es guapo, Solal porque sabe muy bien que es imposible.

ESTIC NOMINADA

1. Anomenar la persona que t'ha nominat, posar un link a la seva pàgina i aquestes regles en el teu bloc.

2. Compartir cinc coses sobre tu mateix, rareses o coses a l'atzar.

3. Nominar cinc persones, posant el seu nom i el link al seu bloc al final del post.

4. Fer saber a aquestes persones que estan nominades deixant un comentari al seu bloc.

Passo a les solucions. La persona que m'ha nominat és la Clara D. Si pitgeu sobre el seu nom us dirigireu directament al seu bloc.

Les cinc coses sobre mi mateixa, de fet seran les primeres que em passin pel cap, ni ordenades, ni importants, ni res... Per tant a l'atzar...

- la pel·li de Woody Allen que més em va agradar «La rosa púrpura del Caire» (ahir vaig anar a veure «Cassandra's Dream» o com no saber quin final fer-li a una peli i inventar-se'l sobre la marxa)

- m'agrada estudiar.
- estic aprenent danses de Bollywood.
- sóc indiscreta a vegades, el que comunment anomenem bocamolla.
- encara em sento adolescent, almenys molt sovint.

Els meus nominats:

- l'Ana M.
- la Noelia
- la Rocio
- la Diana
- el Jose

Ara aviso... Huas huas huas! Aquí sona i resona el meu riure malèfic!!!

Felicitat

Avui és el segon dia de desembre i estic molt contenta perquè:

1) he superat les 300 visites en el comptador del bloc. Vaig fer els 200 el 18 de novembre... trobo que no està pas malament!

2) després del desànim de la setmana passada algunes van escriure comentaris, missatges per mi i encara que no gaire convençuda ara escric amb altra cara.

Gràcies a les meves lectores! Si hi ha lectors, que es manifestin...